Un gorro ruso

El 23 de juliol de 1936, quan les tropes rebels van entrar a Ribadeo, els germans Manuel i Claudio Pérez Prieto van veure com s'esvaïen els seus somnis de joventut: la defensa de la República i l'Estatut de Galícia els va acabar bruscament i les seves vides es van trencar . Manuel, que era metge, va creuar el riu fins a As Figueiras (Astúries), on va patir un calvari de guerra, presó, tortures, condemnes, repressió i un exili intern compartit durant anys per la seva família. Claudio va fugir a la muntanya, lluny de Ribadeo, a Frieira, on va romandre una estona amagat; va aconseguir arribar a Nova York i hi va residir durant quinze anys abans de tornar a casa. Amb un emotiu to memorialista, Claudio Pérez Díaz i la seva filla Claudia Pérez Moratilla narren a "Un gorro ruso" els fets viscuts per aquests dos familiars seus, actius participants de la política gallega de Ribadeo. Aquesta és la història d'una família, amb els seus records i sentiments únics, però alhora compartits i semblants a altres relats dels que van patir les conseqüències de la defensa de la República i la pèrdua de la guerra.