Compañera de nuestros días

L'obra de Miguel Hernández es caracteritza, entre altres coses, per una preocupació evocadora de l'ésser humà en la seva aportació ètica a l'ideal de convivència desenvolupat pel mateix poeta. En aquest procés, completat amb la pràctica estètica que li exigia el seu anhel de ser cada dia més poeta veritable, la dona ocupa, en les diferents atribucions socials, un paper molt rellevant, des de l'inici de la infància a la representativitat familiar, laboral , afectiva i política, passant per les diverses imatges mitològiques. I en tots aquests papers, ressaltats als poemes i proses d'aquesta antologia, el poeta imprimeix també el seu propi compromís sentimental i social. L'escriptor i president de l'Associació d'Amics de Miguel Hernández, José Luis Esparcia, selecciona quaranta-quatre poemes i sis textos en prosa amb presència de dona per a aquesta antologia, que abraça des dels primers poemes el 1923 fins als mesos previs a la seva mort el març de 1942. Antecedeix la selecció de poemes una presentació de l'escriptora Fanny Rubio i una introducció de l'antòleg en què es contextualitza aquesta selecció a l'univers creatiu hernandià.