Visionarios y visionarias en la España moderna

Els homes i les dones de l'Espanya moderna consideraven el món visionari com una part real de les seves vides. Buscaven en allò meravellós explicacions per a tot tipus de situacions personals i col·lectives. Alhora, allò sobrenatural els apropava a la divinitat, cap on dirigien la seva existència. A la categoria visionària trobem profecies, revelacions, aparicions, èxtasi, arrabos, visions, etc., unes experiències que obrien la porta a una religiositat íntima que amenaçava el paper dirigent de l'Església, així com permetia experimentar amb conductes considerades heterodoxes. I sempre en el marc del messianisme que legitimava la monarquia catòlica. Per tot això, no és estrany que durant els tres segles moderns aquests personatges acabessin davant els tribunals del Sant Ofici de la Inquisició, on es va dirimir l'abast de les seves figures i missatges d'acord amb les circumstàncies i les del context històric. Per endinsar-nos en aquest món de fronteres difuses cal conèixer les seves temàtiques, perfils (amb una presència femenina especial) i problemes a través del diàleg i el conflicte que van mantenir els visionaris i els inquisidors entre els segles XVI i XVIII.