Vida de Arcadio

Vida de Arcadio és un reportatge íntim, escrit en segona persona, que té com a assumptes coincidents la joventut de l'autor i la joventut de la democràcia espanyola. La lluita per fer-se un home, detallada sense pudor ni contemplacions, es creua amb les mentides del seu temps i amb la primera i principal: que la joventut sigui el magatzem dels somnis perduts. Encara que aquesta indagació sobre l'íntim que l'autor escomet amb la voluntat de veritat que fa servir en el seu ofici per narrar la vida dels altres és també una celebració alegre i sensible de molts moments inaugurals de l'experiència. Escrit des de la convicció que el passat només es pot observar amb els ulls del present, el llibre ajusta els comptes amb algunes crisis contemporànies, estranyament vinculades amb les de fa quatre dècades; com si el temps fos aquesta il·lusió que documenten els físics i els poetes.