Vengo de ese miedo

Incapaç de visitar el seu pare, el narrador d'aquesta història decideix escriure sobre la família sense comptar amb aquest testimoni. La por d'estar al seu costat la paralitza. I així, com una infecció que tot ho envaeix, aflora la narració d'aquest infern. La seva mare, una bellesa de menys de vint anys, es va deixar seduir pel pare, un home dotat de gran encant entre les amistats i molt generós amb qui l'envoltaven a la feina, però un egocèntric maltractador a casa. En aquest retrat falsament domèstic es perfilen els inicis del turisme a la Màlaga dels anys setanta, quan els diners europeus d'estiuejants i inversors van portar en plena dictadura una insòlita obertura en forma de diversió i gresca, aire fresc per a una societat que ni en somnis hauria imaginat nits d'orgies sense fi. Miguel Ángel Oeste baixa a l'abisme dels seus records i, en una investigació dolorosa, confronta la seva memòria amb la de familiars i coneguts per elaborar un testimoni esquinçador, que alhora és una crònica dels últims quaranta anys d'aquest país. Un viatge en què la por és el protagonista, primer com a patiment i després com a motor d'escriptura.