Una voz dulce resonó en mi oído

Rosalía de Castro és, sens dubte, una de les veus poètiques més importants de la lírica espanyola del Romanticisme del segle XIX. Gran precursora de la modernitat poètica, l'autora continua sent fins i tot avui dia la viva imatge de l'esperit i l'ànima màter literària de la seva Galícia natal. Va treballar per defensar les lletres gallegues, i els va tornar la dignitat i el caràcter culte d'una llengua literària, i va denunciar la pobresa rural i la precarietat del seu poble. Figura clau del rexurdiment gallec, va escriure tant en la llengua materna -el gallec- com en castellà. Els seus versos, carregats de pessimisme però amb una sensibilitat sublim, han inspirat altres grans autors com Antonio Machado, Luisa Carnés o Juan Ramón Jiménez. Diuen que abans de morir va demanar veure el mar i la crítica apunta que aquesta era la imatge que tenia Rosalia de Castro de la mort als seus poemes: la immensitat del mar on descansar.