Una perfecta señorita

Res a la perfecció permet que sigui estimada. Aleshores, per què insistir en el perfecte si això ens allunya del que més anhelem?. Des que té memòria, Claire Baxton sap que l'objectiu de la seva vida és ser una senyoreta perfecta: educada, bonica, refinada, amb l'objectiu d'aconseguir un bon marit. Un bon marit que doni suport al pròsper negoci familiar i que pugui mantenir l'estatus dels Baxton. Classes de música, de cant, visites a modistes, en fi, tot allò que una jove dama de societat ha de ser. Però els balls se succeeixen, les temporades passen i Claire segueix sense aconseguir promès. Sir Andrew Hilton ha aconseguit forjar-se una reputació a la societat londinenca com un jove i reeixit banquer. Lúnic que li importa és la seva feina i escalar posicions socials. En aquesta vida perfecta, però, hi falta alguna cosa: algú que s'ocupi de la casa i que li doni fills, és a dir, una dona. Analitza llavors les famílies de la societat i conclou que Claire és la indicada per exercir aquest rol, gairebé amb la fredor amb què s'avalua atorgar un crèdit. Resol llavors festejar-la i demanar la seva mà. Però les coses no resulten tan senzilles perquè, sota aquesta màscara de perfecció, apareixen les imperfeccions, les petites idiosincràsies, cosa que fa de l'altre una persona a qui es pot voler, detestar, anhelar. La inversió del banquer i el destí de la perfecta senyoreta queden de banda: comença una cosa nova, una aventura per viure junts.