Una mañana perdida

És un fred matí d'hivern, cap als anys setanta del segle passat; Vica deixa el seu malparat marit tancat a casa i s'encamina sola pels carrers de Bucarest. Té ganes de visitar la seva germana i després s'acostarà fins a la mansió de la seva antiga patrona per xerrar una estona, intercanviar menjar i recordar els vells temps. Carregada de bosses, embolicada amb un vell mantó i una infinitat de bufandes, aquesta dona inoblidable recorre els carrers de la capital i ens explica la seva vida i la de Romania sencera, perquè cadascuna de les persones amb qui es troba aquest matí aparentment perduda són l'encarnació de la història del país. Vica escolta, recorda i sobretot comenta amb nosaltres, els lectors, com ha estat la seva vida, partint dels petits detalls i fent servir un llenguatge que sembla criat al mateix carrer. És així com unes hores que semblen transcórrer entre xerrades frívoles, cues a les parades d'autobús i esperes inútils davant de portes tancades, es transformen en una èpica de la vida quotidiana.