Una hojarasca de cadáveres

Durant anys vaig viatjar per Espanya seguint un rastre de sang. Era la meva feina. Són molts els parricidis, els assassinats que he descrit en cròniques i reportatges. Sé que difícil que pot arribar a ser seure al costat dels morts quan els vius, els agressors, acaparen el nostre interès i la nostra por. Alguns crims m'han perseguit durant tota la meva existència. Em vaig submergir en ells com a periodista de recerca, inconscient del que suposarien en la meva realitat professional i personal. Han passat dècades des d'aquella Espanya postfranquista i molts d'aquests morts em segueixen acompanyant. Continuo sent un expert en l'assassinat de Yolanda González, dels marquesos d'Urquijo, en la desaparició d'El Nani, al parricidi de la Dulce Neus, a l'infanticidi de Paquito Reyes, a l'atemptat racista contra Lucrècia Pérez, a la secta muntanyenca Edelweiss... El cor humà és un misteri i el cervell un infern. Els qui escrivim sobre aquests assumptes només podem ser humanistes a força de conèixer de prop tant horror. Aquest llibre visita per última vegada crims veritables i alguns paisatges ensangonats. Són els més importants a la meva carrera com a periodista i ara, que m'apropo a una edat inquietant, necessito escriure'ls i tornar-los a aquest món salvatge per, d'alguna manera, deixar-los resolts, si no sobre el paper, almenys en la consciència de saber que he fet tot el possible per donar veu a aquests morts perquè, potser, descansin en pau.