Tristissima noctis imago

Titulat amb les paraules llatines d'un bonic vers d'Ovidi, el nou poemari de Pere Gimferrer segueix l'estela dels seus últims lliuraments, No en els meus dies i Les flames, publicades a Vandalia, i combina per primera vegada en un sol llibre els poemes escrits en castellà i altres, quatre d'un total de setze, en català, que s'ofereixen també a la versió espanyola de Justo Navarro. Majoritàriament breus, els poemes de Tristissima noctis imago, concisos i enigmàtics, d'una potència i intensitat desusades, es presenten plens d'imatges i entrebancs que en el seu radical hermetisme van més enllà del llenguatge o se'n serveixen per crear una realitat diferent i transcendida. No cal accedir o accedir del tot a la multitud de significats ocults, a la infinitat de referències que poblen el cap del poeta i es materialitzen en al·lusions parcials o el·líptiques, per deixar-se portar per la bellesa i el misteri de la seva dicció característica, pròdiga a troballes, jocs sonors i inefables epifanies. L'edició inclou, a mode d'epíleg, un assaig líric, "Arde l'Ésser", on José Luis Rey recorre i celebra la trajectòria de Gimferrer des dels seus inicis, amb especial deteniment en els fulgors de la seva etapa més recent, que ha sumat a aquests anys noves i ineludibles aportacions a la gran obra de qui serà sempre, com sentenciarà Octavio Paz, un poeta jove.