Tranvía a la malvarrosa

Sobre un fons de crims famosos en aquella València encara òrfena dels anys cinquanta es desenvolupa la consciència del protagonista. El crim de l'enverinadora, el garrot vil a aquell esquizofrènic que va assassinar i va cobrir de flors a la nena abans de dipositar-la en una sèquia, l'aparició de les cames depilades d'un home amb les ungles pintades dins d'un sac: a través d'aquesta geografia de la memòria un tramvia amb jardinera creuava la ciutat i es dirigia a la platja de la Malva-rosa. En aquest espai va oblidar el protagonista la neurosi de el pare, la tortura d'una educació religiosa, la sordidesa d'aquell temps. Des del fons de l'adolescència va arribar a València un dia en què tots els aparadors de les pastisseries exhibien la imatge del general Franco confeccionada a força de fruites confitades. Qualsevol heroi ha de fer un viatge per trobar-se a si mateix. El viatge d'iniciació entre l'adolescència i la joventut el protagonista d'aquest relat el realitza en un tramvia cap a la platja de la Malva-rosa, on la llibertat va ser conquerida i la innocència va quedar enrere juntament amb el banyador oblidat sota un arbust de baladres.