Tragedias

Amb les tragèdies de Sòfocles (segle V a. C.), es podria dir que el teatre arriba a la seva plena consolidació com a gènere literari en el sentit modern de el terme. D'una banda, s'introdueix un seguit d'innovacions formals que donaran a la peça teatral un perfil escènic en bona mesura definitiu. I, d'altra banda, això està al servei d'interessos de fons més importants: Sòfocles plasma la problemàtica de l'individu aïllat, representat en l'heroi tràgic que es caracteritza per una grandesa extraordinària, una solitud sofrent i una impotència tràgica davant forces superiors. A més, és un excel·lent testimoni de les inquietuds ideològiques de l'apassionant època que li va tocar viure i que va ser fonamental en l'evolució intel·lectual d'Occident.