Tiempos de confusión

El progressisme ha sucumbit a la "trampa de la diversitat". Des dels anys seixanta, quan el desenvolupament econòmic va permetre prioritzar qüestions que transcendien allò material (gènere, orientació sexual, noves formes de vida, pacifisme, espiritualitat...) s'ha configurat una cultura "postmaterialista", territori on es lliura una batalla en defensa d'identitats "particulars". La societat ha esdevingut així un agregat de subjectivitats que demanen ser reconegudes en la seva singularitat mentre l'esquerra, que es pretenia emancipadora, ha deixat de banda temes fonamentals, particularment els que tenen el punt d'arrencada en polítiques econòmiques que generen polaritat de rendes i més empobriment. La confusió, en definitiva, s'ha apoderat de l'esquerra, que hauria de prioritzar allò material i la seva estructuració social -les classes-, establint objectius alliberadors de tota mena de subjugacions econòmiques, socials i culturals.