Tenía tanto que darte

Va tornar una altra vegada la primavera i jo vaig tornar a treure de la bossa un quadern. Però no era el quadern de les cançons. Era aquest quadern que tens a les mans. Al principi estava espantada, no t'enganyaré, però aquesta vegada em sentia més tranquil·la. Somreia amb els ulls plens de pols d'estrelles... Espera, espera... t'has perdut? No et preocupis, t'explico ràpid: el 2002 vaig entrar a Operación Triunfo, però em van expulsar la primera. Em vaig convertir en la més famosa perdedora d'Espanya. Tres anys després, vaig formar el grup Nena Daconte. No era la primera vegada que tenia un grup, però en aquesta ocasió vam fer la diana. Ens va fitxar Universal i va arribar l'èxit aclaparador. En quina estrella estarà sonava gran i amb dret propi. Premis, gires, totes les portes obertes... Però en aquella època fumava porros i vaig començar a abusar de l?alcohol. Va començar una etapa d'autodestrucció que va acabar al meu primer brot psicòtic. Un any després, amb la cançó Tenia tant que donar-te l'èxit va ser imparable, demolidor. Van continuar les paranoies, l'ansietat i la por. Difícil combinació. Tot era dolent al meu cap. El triomf m'asseia fatal, la culpa em menjava per dins i destruïa tot el que vingués de mi. Vam fer més de dos-cents concerts en un any. La meva salut mental va empitjorar. Des de llavors, vaig tenir diversos diagnòstics psiquiàtrics diferents: depressió psicòtica, trastorn bipolar de la personalitat, ansietat... Un metge em va dir una vegada que amb els anys s'aniria agreujant. I així va ser. De totes les relacions tòxiques que tenia, la pitjor de totes era amb la música, així que ho vaig deixar. Vaig abandonar. Vaig desaparèixer. Avui. Almenys fins avui, quan vaig tornar a treure de la bossa aquest quadern... He fet un llarg viatge fins arribar aquí.