Suma poética

Fernando de Lapi podria haver format part de la Generació del 27. Només necessitava una mica més de sort, una mica més de gosadia i, potser una mica més de talent com a poeta. Ara, al gris Madrid de la postguerra, es refugia en la seguretat del càrrec al Banc d'Espanya i, sobretot, en l'amor de María Luisa, la seva dona i confident. Fernando té un apassionant passat personal per explicar-li, amb els seus contactes amb Unamuno, Jorge Guillén, Picasso, Gerardo Diego, García Lorca, Gómez de la Serna i un llarg etcètera. Però també, mentre desgrana les memòries, es converteix en l'excel·lent cronista de la història de l'Espanya recent, que va transcrivint la dona, mentre el matrimoni va entrant en una fase d'intimitat.