Sobre el dolor del mundo, el suicidio y la voluntad de vivir

Hem de creure a cegues, com a única veritat, en la visió del món i de la vida com una història de final feliç?. Aquesta rosàcia pintura ha estat i és tenaçment defensada per l'humanisme optimista que professen els teòrics del progrés, el teisme occidental i el pensament políticament correcte dels governs, que no solen parar-se en barres, sigui dit de passada, a l'hora d'homologar al suïcida amb el dement i amb l'homicida. En la seva meditació, adreçada a tot home, sobre el dolor del món, el suïcidi i la voluntat de viure, Schopenhauer pretén mostrar-nos, enarborant la bandera d'un humanisme pessimista, altres veritats més fondes, encara més inquietants, sobre la nostra naturalesa que han impressionat seriosament a figures tan rellevants del nostre segle com Tolstoi, Freud, Wittgenstein, Horkheimer, Thomas Mann i Charles Chaplin. L'actual moviment d'alliberament dels animals té en aquestes pàgines un dels seus antecedents millors i menys coneguts.