Sinfonía para la ciudad de los muertos

Al setembre de 1941, les forces d'Adolf Hitler van envoltar Leningrad, iniciant un dels setges més prolongats i destructius de la història. Més d'un milió d'habitants van morir en lenta agonia durant aquells dos anys i mig de bombardejos i fam. Els supervivents recordaven els carrers sembrats de cadàvers congelats. Ciutadans desesperats van cremar llibres, mobles i terres de fusta per entrar en calor. La gana els va arrossegar fins a l'extrem de menjar-se les mascotes i, amb el temps, els uns als altres per mantenir-se amb vida. Atrapat entre la força invasora nazi i el Govern soviètic, Dmitri Xostakóvitx va compondre en ple setge una peça pensada per encoratjar i commemorar els seus conciutadans: la seva Simfonia núm. 7, Leningrad. La partitura va ser copiada en un microfilm que va travessar l'Orient Mitjà i els deserts d'Àfrica en una missió secreta per arribar als Estats Units, on la simfonia va ser transcrita i interpretada, jugant un paper sorprenent a l'hora de reforçar els llaços dels Aliats davant dels poders de l'Eix.