Sin ataduras

Cada cop més sovint polítics, filòsofs i intel·lectuals s'autoproclamen dipositaris de la veritat. La realitat que descriuen, presentada com a objectiva, clara, absoluta, es projecta en un nou ordre tecnològic, social i polític sustentat en el capitalisme de la vigilància i en el populisme de dretes, i resumit en una consigna aclaparadora: tota alteritat, tota desviació , tot element residual han de ser reabsorbits i reconduïts dins de la norma, fins al punt que el pensament crític es veu desincentivat, i fins i tot censurat o ofegat en un sentiment de difusa amenaça constant. Això explica que la més gran de les emergències del nostre temps sigui l'absència d'emergències: les amenaces reals (com el desmantellament de l'estat de benestar, la desigualtat econòmica o el canvi climàtic), de fet, es queden al marge del debat públic, copat pel creixent espai que ocupen les pors fabricades ad hoc per certs polítics i mitjans de comunicació. Com subvertir, doncs, aquest ordre asfixiant? Identificar les emergències absents mitjançant un pensament deslligat dels esquemes dominants. L'absència de lligams -o, dit altrament, l'atrevir-se amb interpretacions noves de la realitat- és avui més que mai un acte de resistència política: l'únic, potser, que ens permet reconquerir i defensar els nostres espais de llibertat.