Recuerda Sefarad

El dia 31 de març de 1492 els Reis Catòlics van signar una provisió real que ordenava "a tots els jueus i mongetes, de qualsevol edat que siguin, que viuen i moren i estan en les dites els nostres regnes i senyorius, així els naturals com els no naturals (...) surtin de totes les dites els nostres regnes i senyorius amb els seus fills i filles i criats i criades i familiars jueus, així grans com petits, de qualsevol edat que siguin...". Aquella decisió suposava l'expulsió de milers de jueus d'una terra que anomenaven Sefarad i que també n'era la pàtria. Darrere d'ells deixaven un passat en què la literatura, l'astronomia, la càbala, la medicina, la poesia i la filosofia havien assolit els cims més excelssos. Ells havien estat, a més, el pont que va permetre que la saviesa àrab arribés a Europa gràcies a la seva tasca com a traductors. Aquell decret oblidava l'aportació de figures com Maimònides, Hasday ibn Saprut o Moisès de Lleó, a qui s'atribueix la redacció del Llibre de l'Esplendor, una de les obres cimera de la Càbala.