Que et plori el Tigris

La mort s'ha posat en marxa per atènyer una jove sense nom que l'espera. És el seu destí indefugible, el que dicta l'honor. Una mort esperada per tots i cadascun dels membres de la família: la mare, els germans, la cunyada. L'home que estima, colgat sota la runa d'un edifici abatut per una bomba dels aliats a Mossul. I, enmig de tanta mort, s'eleva la veu impassible del Tigris. Amb una omnisciència ancestral, el riu posa en evidència la destrucció causada per l'home, que va cavant la seva pròpia tomba des dels temps mítics de Guilgameix, amb qui dialoguen les veus interiors dels personatges com si fossin el cor de les tragèdies antigues.