Nosotros no ahorcamos a nadie

En aquesta època en què el coneixement se simplifica i es difon a través d'etiquetes, de llistes amb "el més" i "el millor", de titulars, mems i escassos caràcters, en aquesta època en què s'enalteix allò lleuger i passatger, llegir Unai Elorriaga és un regal que he volgut compartir amb aquesta edició de Nosaltres no pengem ningú. L'escriptura d'Elorriaga posseeix moltes de les virtuts de les quals manca bona part de la literatura contemporània: profunditat, singularitat, cura a cada paraula, a cada construcció sintàctica, un coneixement literari vast que, tanmateix, no s'expressa amb pedanteria sinó que es filtra a través de les pàgines, un sentit de l'humor original, de vegades irònic i càustic però mai ferotge. Elorriaga escriu fora de les modes i dels temps trepidants i alhora toca assumptes que ens afecten directament i profundament. O almenys haurien de fer-ho.