No espero que me conozcas

Anselmo Lobo, narrador i protagonista d'aquest relat, ens empeny a conèixer de primera mà el "jo" mesquí i poc literari que portem a dins. El resultat és una sàtira sobre l'autoficció on biografia, memòria i records es revelen amb cruesa en una societat insensible, pueril i sempre injusta. A No espero que em coneguis Julio Jurado barreja amb ironia el gènere negre amb altres que col·lisionen obertament a la narració, provocant un asfixiant clima de situacions absurdes, angoixants i oníriques, en tractar amb esperpent la psicologia dels seus personatges. Assassí en sèrie, superheroi, cònjuge d'una moral incerta, el protagonista és un escriptor mediocre a la cinquantena que ens revela sense embuts una etapa de profund embogiment i radicalisme personal en el seu exigu i viciat cercle literari, cosa que converteix aquesta història en una farsa, en una al·legoria sobre la pròpia escriptura i els seus mètodes.