Mientras estamos muertos

Es pot separar la memòria de la imaginació? Tota història individual no és una forma d'història social? José Ovejero fa servir aquestes dues preguntes per construir un món alhora propi i aliè, autobiografia i ficció, sense que els límits estiguin sempre clars. Mentre estem morts, explica la història d'una família de classe obrera que va progressant en els anys opressius del tardofranquisme. El fill, convertit en expert en fuites, com tots els animals amb què creix, narra la vida familiar de vegades com a història de terror, de vegades com a comèdia. Amb una mirada original que trenca les convencions del gènere, Ovejero parla de tensions familiars, de violències silencioses, del desig d'escapar-se a les limitacions de classe, i també d'amor, creant un joc de miralls en què no es reflecteix tant l'autor com el lector.