Memorias

Si aquestes memòries resulten singulars és perquè les escrites per directors de cinema escassegen a tot el món. Però també són peculiars perquè Alfonso Ungría ho és dins del seu ofici. Un autor l'obra del qual molts celebren com a "coherent", potser perquè ha conservat sempre la llibertat artística davant de les habituals normes comercials. Són a més un clar testimoni, que l'autor relata com a protagonista i com a testimoni, de dues etapes significatives: el franquisme i la llarga Transició, mostrant les successives transformacions del cinema espanyol, el seu finançament, el paper dels seus productors i de les "majors" USA, les lleis ministerials, els festivals, TVE, etc. Uns canvis viscuts mitjançant una filmografia construïda després de moltes batalles i fracassos. I és que sovint les peripècies per aconseguir fer un film o salvar-lo de retallades o censura són el relat d'una aventura, plena de suspens i incidents, que ens fascina a tots (siguem cineastes o espectadors).