Me llamaré Silver Stardust

A l'hivern del 1999 un ionqui qualsevol entra en una kunda que el porta a un poblat barraquista als afores de Madrid per agafar droga. I els esdeveniments es precipiten: al cap d'una nit a punt del mil·lenni, comença un viatge a la infància d'aquell ionqui que deambula per Madrid a la recerca de redempció, un ionqui a qui de nen, amb dotze anys, tots anomenaven Silver i que es creia afortunat, que tenia un pare que era un heroi, una mare que no deixava de plorar, una esquerra prodigiosa per al futbol, i un secret compartit, i una colla d'amics i les ganes de fumar d'amagat, de créixer, de triomfar, de tocar el baix en un grup de rock i anomenar-se Silver Stardust... Em diré Silver Stardust és una novel·la enlluernadora, inesperada, un descobriment literari que equilibra amb mestria la nostàlgia, la tendresa i la compassió; que retrata el Madrid dels setanta i dels noranta sense endolcir-lo ni engolir-se en el costumisme; amb uns personatges que són vius, que són reals i creïbles. Tant que no deixen mai de perdre. Sort que la seva autora aconsegueix la proesa d'aconseguir, d'alguna manera, salvar-los tothom.