Materialidad y técnica

L'estudi autònom de l'objecte d'art es remunta al segle XVIII europeu quan va quedar fixada l'expressió "belles arts", però des de mitjans del segle XX el desplaçament cap a l'estudi del context ha estat progressiu. En conseqüència, sense deixar d'apreciar el valor estètic, l'obra d'art s'entén com un artefacte cultural resultat de la matèria (gairebé tota obra d'art posseeix un cos material), de la tècnica (el coneixement de les destreses i les eines per treballar la matèria en aquest constant esdevenir incorporació de nous materials i tecnologies) i del comportament de l'artista. La riquesa que ofereix aquesta nova aproximació és la que ha fet possible aquest llibre en què es tracta de la tècnica i la matèria com una metodologia per conèixer la manera de fer, la pràctica artística en el seu esdevenir com a coneixement heretat i transmès on tenen lloc les ruptures, canvis i innovacions en els usos de materials i eines, novetats que s'incorporen alhora enriquint el llegat.