Los que se van y los que se quedan

Una família iraniana separada per la revolució del 1979 es reuneix durant deu dies en una casa de la costa de Turquia. La matriarca fa gairebé trenta anys que no veu alguns dels seus sis fills, els seus néts no parlen la mateixa llengua, i s'adona que el pes dels malentesos i el temps transcorregut ha dividit profundament la seva família: els que se n'han anat estranyen la seva terra, mentre que els que s'hi han quedat envegen les riqueses i comoditats de què gaudeixen els seus parents a l'estranger. Després de diverses picabaralles, adverteix als seus fills que és hora de restanyar les ferides abans que la ruptura sigui definitiva. Cadascú acull retrets al seu fur intern, ressentiments nodrits per la ignorància, la necessitat de presumir dels èxits o de justificar les seves mancances. La mare escolta els diferents punts de vista, comprèn tant la nostàlgia per la pàtria com l'anhel per la llibertat, i reconcilia els exiliats amb qui mai no van partir.