Los poderosos

La Guerra Freda va forçar que la destruïda Europa esdevingués una regió industrialitzada i pròspera, dotada d'un Estat del benestar que allunyés els treballadors de tota inclinació cap al comunisme. Però el Maig del 68, la joventut que més s'havia beneficiat de tota aquella bonança s'alçava contra el sistema des de posicions clarament procomunistes, i la crisi del petroli de 1973 va posar en perill el que molts consideraven el miracle econòmic dels trenta anys gloriosos ". Aleshores, l'Escola de Chicago va tenir l'oportunitat de fer hegemònica la seva ideologia, i el Neoliberalisme va acabar imposant-se en països altament desenvolupats, com la Gran Bretanya amb Margaret Thatcher o amb Ronald Reagan als Estats Units. D'altra banda, la caiguda del Mur de Berlín va ser l'ocasió propícia per implantar el liberalisme globalista, provocant un canvi de model que donava peu a l'elit dominant per apropiar-se dels recursos immensos destinats per a l'Estat del benestar. Per la seva banda, el pensament comunista també havia evolucionat. Gramsci, Lukacs o l'Escola de Frankfurt van establir les bases del que s'ha acabat anomenant "batalla cultural", i el vell marxisme dóna pas al neomarxisme, que deixa de considerar l'obrer com a subjecte revolucionari i centra la seva atenció en les minories, víctimes de qualsevol opressió històrica o social, aplicant a la pràctica les directrius de Laclau i Derrida, de manera que els socialdemòcrates no perdin autoritat al mapa social. Així arribem a l'elit mundial, dedicada a la seva revolució partícular a través d'un hipercapitalisme financer que domina el mercat, la tecnologia, l'economia i, com a conseqüència, els ciutadans, i també els nous comunistes, encara que no ho sàpiguen, per destruir allò existent i construir un món.