Lloviendo bombas

Sobre Ucraïna s'han dit i es diuen moltes coses; però són moltes més les que callen. Atropellats per l'allau amb què els mitjans generalistes han "cobert" -en el veritable sentit de la paraula- l'operació especial de Moscou, podríem tenir la impressió que abans del 24 de febrer del 2022 Ucraïna ni existia. Com tampoc semblava existir Donbass. Tot i això, els fets diuen el contrari i ens segueixen recordant que existeix una massiva insurgència neonazi ucraïnesa, que el 2 de maig de 20214 es va produir la massacre a la Casa dels Sindicants d'Odessa i que els morts de les Repúbliques Populars en els llargs anys de bombardejos ordenats pel govern de Kíev sumen ja catorze mil. Entre els testimonis d'aquest conflicte hi ha David Cacchione, que, juntament amb la Caravana Antifeixista, mai no ha deixat de denunciar el que estava passant a poques hores amb avió de Roma davant la indiferència generalitzada. Ara, amb Plovent bombes, ha tornat a Donbass per donar veu a una realitat que va en obstinada direcció contrària al clima imperant de russofòbia. Un testimoni valuosíssim contra la hipocresia amb què la Unió Europea i l'OTAN continuen servint els interessos econòmics i polítics de l'imperialisme nord-americà, a costa d'arrossegar tot el món a un nou conflicte mundial.