Las palabras vivas

José Hierro és un dels poetes espanyols del segle XX amb una cosmovisió més personal. Gairebé tot a la seva poètica es vincula de forma directa o indirecta amb el moviment, amb el dinamisme. Per això el seu enfocament d'allò rítmic adquireix tanta complexitat i heus així l'arrel que la música i les figures vinculades a ella constitueixin referències claus en la seva poesia. A Hierro, ritme i vida van sempre de la mà. Som sens dubte davant d'un poeta que va fer del conflicte un motor d'expressió, mitjançant el qual bombava energia a tots els plans del llenguatge: el fònic, el sintàctic i el semàntic. La imatge del ritme com a sang del poema, l'abast de la qual investiga aquest assaig, ajuda a comprendre en què consisteix la clau de volta d'aquest univers poètic, quina importància tenen "les paraules vives".