Las muertas

La crítica ha reconegut sense dificultats l'evidència que colpeja immediatament el lector de "Les mortes": estar davant d'una obra mestra. I és que aquest llibre, que sens dubte es troba entre els millors treballs de Jorge Ibargüengoitia, arrabassa immediatament gràcies a la brillantor especial de les virtuts que caracteritzen el conjunt de l'obra de l'autor de Guanajuato: estil directe però elegant, personatges reconeixibles però memorables, situacions absurdes però realistes (o, fins i tot, reals), etc. En algunes d'aquestes qualitats, com ara la divisió de la trama en escenes, la força dels diàlegs o la concisió de les descripcions, que de vegades ratllen a l'acotació, reconeixem l'empremta del teatre, gènere en què Ibargüengoitia es va iniciar en la literatura. Tot i això, aquestes virtuts de dramaturg vénen de la mà de tècniques novel·lístiques molt madures, tot plegat salpebrat amb l'humor negre que caracteritzava el mexicà i que a "Las muertas" arriba a extrems potser inquietants.