Las intermitencias de la muerte

En un país el nom del qual no serà esmentat es produeix una cosa mai vista des del principi del món: la mort decideix suspendre el seu treball letal, la gent deixa de morir. L'eufòria col·lectiva es desferma, però aviat donarà pas a la desesperació i al caos. Sobren els motius. Si és cert que les persones ja no moren, això no vol dir que el temps hagi parat. El destí dels humans serà una vellesa eterna. Es buscaran maneres de forçar la mort a matar, es corrompran les consciències en els "acords de cavallers" entre el poder polític, les màfies i les famílies, els ancians seran detestats per haver-se convertit en destorbs inamovibles. Fins al dia que la mort, vestida de dona, torna per desxifrar un enigma, es troba amb un músic, sent un concert, estableix una relació, torna a escoltar Bach... Aleshores la novel·la segueix com segueix la vida, amb totes les contradiccions.