La sombra del rey de Jerusalén

Jerusalem, any 1175. Balduí IV ha estat coronat fa uns mesos rei de Jerusalem sent a penes un adolescent, però pateix clars símptomes de lepra. Els seus tutors volen protegir-lo de tota mena de perills i accidents, però ell s'entesta a ser ensinistrat a les armes, com qualsevol croat cristià. Tan encàrrec tan recau a Amadís Pérez de Traba, un cavaller d'origen hispà d'habilitat portentosa amb l'espasa. Un home taciturn, sacsejat per la seva pròpia tragèdia: va perdre el seu fill petit, a causa -també- de la lepra, i la seva dona, que es va llançar d'una muralla en no poder suportar el contratemps. Tot això ho va portar a ingressar a l'Ordre de Sant Llàtzer, de la qual n'és el gran mestre. Amb l'ajuda d'Amadís, Balduino endureix el cos i l'esperit. Reneix com a home i com a soldat quan molts ja ho donaven per mort. S'entesta a regnar i defensar el seu territori dels atacs d'un nou cabdill musulmà anomenat Saladí. Tot i que la malaltia resulta implacable, Balduino lliurarà grans batalles al costat de templers, hospitalaris i cavallers de San Lázaro. En un regnat tan intens ho compartirà tot amb el seu mestre d'armes: les victòries, els desastres, les intrigues a la cort... i fins i tot l'amor de la dona que es cola, sense pretendre-ho, entre tots dos cors. Quan el final s'acosta, el rei moribund confia un darrer desig a qui fins aquell instant ha estat com la seva mateixa ombra. Amadís tremola en escoltar-ho. L'home que mai no ha defugit una batalla a la seva vida es debat ara entre el deure i la desobediència. La baralla pel regne de Jerusalem no ha fet més que començar per al gran mestre de Sant Llàtzer...