La guerra que perdimos

"Entre les onze cròniques que integren aquest llibre la més antiga té data el 2014 i la més recent el 2021. Lapse que abasta els anys immediatament anteriors i posteriors a la signatura de l'Acord de Pau. Diverses narren episodis que van passar molt abans que governant algú fos capaç d'asseure els comandants guerrillers més ortodoxos i anquilosats a una taula de negociació. circumstàncies específiques de cada territori". Aquest no és pas un llibre sobre la guerra. Ni tan sols és un llibre sobre els qui hi van participar. Hauria de ser, més aviat, el relat íntim d'un reporter que ensopega a cada cruïlla amb esquirles i cicatrius, com qui va recollint trossos trencats a cada paratge llunyà de la geografia nacional per intentar recompondre una cosa que s'assembli a una explicació. Què els va passar als colombians? Potser és prematur oferir respostes, però hi ha els rastres, els vestigis d'un holocaust on es difuminen els límits, els bàndols, les autèntiques motivacions. La guerra és això que passa en una altra banda i en un altre temps: aquell passat que encara es conjuga en present.