La extraña soy yo

Tot arrenca d'un record: un assolellat matí de maig del 1992, en un petit apartament de Berlín on regnen els llibres, les sol·licituds de prestacions socials, les fotos en blanc i negre que comença a fer i un primer ordinador. Julia, universitària, rep una trucada de Stephan, el noi amb què surt, urgint-la a veure's. A partir d'aquí, Julia viatja endavant i enrere en el temps, per narrar no només la seva vida sinó la de les generacions que la van precedir, en particular la de les matriarques de la família. Com la de la seva mare, una actriu de caràcter inestable que va portar les filles (entre elles, Julia i la seva germana bessona) des del Berlín Oriental a l'Occidental, primer al centre d'acollida d'emergència de Marienfelde i després Schleswig-Holstein; però als tretze anys Julia va deixar la caòtica granja on vivien i es va traslladar sola a Berlín. Gràcies a ajudes socials ia les cases on neteja, pot anar a l'institut. Mentrestant, coneix el seu pare i immediatament ho perd; aleshores, Julia ja sap que ha crescut en una família estranya, i que ella mateixa és tan estranya com els mons que l'envolten. Entre d'altres, el món de Stephan, el gran amor. Aquest Stephan que truca ara amb constrenyiment.