La dama de Panamá

El 1977, quan es troba treballant a Londres en un prestigiós hospital, el jove Pedro ha de tornar urgentment a Barcelona convocat pel seu pare, Andrés: la seva àvia Mercedes està agonitzant i, abans de morir, vol acomiadar-se'n. En el seu llit de mort, l'anciana, com si fos un comiat, xiuxiueja a l'orella unes paraules que el deixaran profundament intrigat i que al·ludeixen a uns fets esdevinguts durant la Guerra Civil a la casa familiar de Badalona... Comença així una llarga nit de vetlla en què Andrés explica a Pere la fascinant història de la seva mare, des de la seva apassionada i inusual història d'amor amb què seria el seu marit a la seva insòlita estada a Panamà, d'on posteriorment tornaria amb la família a Barcelona per, finament, viure una extraordinària història de solidaritat i gosadia en els primers dies de la Guerra civil que demostra que la valentia, l'empatia i els grans gestos no necessiten grans noms emmarcats en els llibres d'Història sinó, únicament, de grans persones amb la voluntat de ajudar.