La cultura del narcisismo

Quan aquesta obra es va publicar per primera vegada, el 1979, Christopher Lasch va ser aclamat com un "profeta bíblic" (Time). La seva identificació del narcisisme no només com una malaltia individual, sinó com una florent epidèmia social, era innovadora. Però el seu diagnòstic de la cultura nord-americana és encara més rellevant avui dia, ja que prediu l'expansió il·limitada del jo narcisista, ansiós i cobejós, en tots els àmbits de la vida. Lasch planteja que l'evolució social del segle XX va donar lloc a una estructura de personalitat narcisista, on el fràgil concepte de si mateix dels individus havia donat lloc, entre altres coses, a una por al compromís ia les relacions duradores, a un temor a envellir -és a dir, la "cultura juvenil" dels anys seixanta i setanta- i a una admiració il·limitada per la fama i la celebritat -alimentada per la indústria cinematogràfica i fomentada per la televisió-. En aquest treball enèrgic, Lasch demana un retorn a la comunitat, a escoles que ensenyin història i no autoestima, i ho fa d'una manera imparcial, mirant les lliçons de la història nord-americana.