La civilización no era esto

A través dels patchworks poètics i el monòleg contemplatiu del seu protagonista, La civilización no era esto planteja una cerca de la bellesa, que resulta ser pèrdua, corrupció o buida. Ho fa mitjançant "un acte íntim entre la veu poètica, que en aquest cas és un personatge, i el seu entorn, una ciutat mítica, poètica i gairebé oblidada", en paraules d'Aitana Monzón. Un homenatge clar a El quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell, a partir de la memòria nòmada de l'individu davant dels caliu del passat. Dividida en cinc actes, seguint una estructura teatral, l'obra exhibeix una hibridesa clara de gèneres amb què aconsegueix l'acostament profund de la veu, el dinamisme dels cossos i la musicalitat de la paraula.