Kalaportutik Iurretara

Durant els darrers tres anys he seguit el rastre del gaukari de l'Havana, girant sovint els ulls, anant a dreta i esquerra, cap al seu art, comptes, peces o tessel·lacions. Un presagi del retorn de l'escriptor, a través del paisatge de la seva literatura, deixant entreveure el passatge final del seu assaig. De fet, és ben sabut que els lectors observem dos paisatges: el de la vida i el de la literatura. Sovint, però, experimentar només un paisatge; corrent, aturant-se sovint pel camí, girant els ulls. Mentor entre els que ens porten a nous horitzons en la literatura de Joseba Sarrionandia, m'he limitat als últims escrits. He considerat com a tal els gaukari de l'Havana, perquè contenen reflexions substancials sobre diversos temes i, a més, després de quaranta anys, són els primers a deixar-ho clar en la manera i des d'on els van escriure.