Jacobo

La biografia del duc d'Alba (1878-1953) ha cridat l'atenció dels historiadors de l'edat contemporània. Ell mateix, conseqüent amb la importància de la seva vida, escriu les seves "Memòries". Els especialistes de la història cultural de l'Espanya de postguerra també es van adonar de la importància de la seva biografia, enquadrant-la en allò que s'ha anomenat l'Edat de Plata. Els historiadors de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial respecte a les relacions hispano-britàniques sí que tenen en compte el seu important paper polític com a ambaixador a Londres (1937-1945). Què realment se sap de la seva activitat, de la seva vida i de la seva obra? L'arabista Emilio García Gómez escriu que se'n pot dir el segon Gran Duc, perquè creu que ha creat un cert tipus de vida aristocràtica nova, de salvar les cases nobles de la ruïna gairebé general i bolcar-se al servei del rei i de la pàtria . Diu que és el màxim representant de l'Edat de Plata de la societat espanyola del 1920 al 1931, amb una lleialtat a la Corona infrangible, la mateixa que el va portar a l'ambaixada de Londres i el va obligar a abandonar-la, i amb certa valentia profètica afegeix que algun dia potser se sabran les causes del seu silenci polític. L'autor d'aquesta biografia analitza el personatge utilitzant no només les fonts importants de l'arxiu personal del duc d'Alba, sinó moltes dels seus contemporanis, i ens ofereix una visió nova d'un personatge poc conegut i sobretot de les complexitats que el van envoltar durant el seu curs vital.