Jacob, gaueko langilea

L'anarquista Alexandre Marius Jacob va tenir una vida inusual. Al costat d'un grup denominat per la premsa com "els treballadors de la nit", va posar potes enlaire la França de la Belle Époque amb nombroses expropiacions a les famílies més acabalades del país, després de les quals deixaven mordaces notes explicant que no ho feien per omplir les butxaques, sinó per repartir-lo entre els qui més ho necessitaven i per intentar enderrocar aquella falsa societat. Abans de tot això, sent encara un nen, va recórrer el món treballant com a mariner en diversos vaixells. D'aquesta experiència en va extreure una cosmovisió personal i fortes conviccions anarquistes. Odiant, des de llavors, la injustícia i la hipocresia. El seu compromís polític el portarà a la presó i a no poder continuar treballant, havent de recórrer irremissiblement al robatori com a forma de vida i acció política. Després d'un judici contundent, on insulta els jutges i el jurat, que serà amenaçat de mort pels seus còmplices, és condemnat a acabar amb els seus ossos a la presó de l'illa de Cayena. Però, contra tot pronòstic i gràcies a la lluita i la dels seus companys, aconseguiria trobar el camí de tornada. Sincer i íntegre, intel·ligent i generós, vehement i sensible, Alexandre Jacob és una figura que fascina i sedueix, abans i ara, arribant a ser inspiració del personatge de ficció Arsène Lupin i valent d'exemple per a l'anarquista navarrès Lucio Urtubia. Aquesta és la història èpica d'un home entranyable i únic, reflex d'una època passada, però els ressons dels quals continuen ressonant al món actual.