Ilíada liberada

La Ilíada va ser composta en vers. Va ser concebuda per ser recitada, i utilitza per tant l'hexàmetre dactílic, un tipus de vers de sis peus on s'alternen les síl·labes llargues i breus d'una manera que confereix a la recitació un ritme característic, ideal per ser acompanyat amb música: l'inici d'una ininterrompuda tradició que ha donat lloc als cants de gesta, als romanços de cec i al rap. Però han passat tres mil anys. És tal la distància temporal, tanta la diferència dels referents culturals entre el públic que assistia llavors a la recitació i el lector actual dels textos homèrics, que és val pretendre reproduir, tan sols amb una mínima aproximació, l'efecte que la Ilíada va poder produir en les dates properes a la creació. Segons va afirmar Jorge Luis Borges, una traducció és, de fet, una nova obra literària. En el seu assaig Les versions homèriques, després d'analitzar diverses traduccions dels textos homèrics, Borges aventura que potser la més fidel de les versions homèriques és la que realitzés Samuel Butler (1835-1902) a les albors del segle XX. Aquest és el text que hem triat, i que Miguel Temprano García ha abocat el castellà.