Horas de invierno

Mary Oliver, guanyadora tant del Premi Pulitzer com del National Book Award, és una de les veus més influents de la literatura contemporània. Habitualment remota i discreta, passa al primer pla memorialístic en aquesta inclassificable i bellíssima miscel·lània en què "tot el que apareix és cert en el sentit més autobiogràfic de la paraula". Són, per tant, nou assajos plens de records i experiències personals, acompanyats d'una breu selecció de poemes "escrits en plena naturalesa" i amb l'obligació autoimposada que reflecteixin "una existència viscuda amb passió, paciència i intel·ligència". Així, per exemple, del relat d'aquells dies en què la poeta va emprendre la construcció d'una cabana que servís de mirall i refugi per a l'ànima, fins i tot abans que per al cos, vam passar a la crònica de la seva meticulosa atenció cap a les aranyes amb les que conviu, o a la descripció d'aquell instant, inexplicable i sagrat, en què dos cérvols se li acosten al bosc i li llepen la mà. I és que, si bé l'autora es troba en deute permanent amb altres grans poetes als quals també dedica exquisides pàgines en aquest volum -Whitman, Frost, Poe..., aquells "als quals acudim a la recerca d'un refugi contra el caos de la nostra pròpia experiència"-, ella mateixa reconeix que "no podria ser poeta sense la natura, ja que per mi la porta al bosc és la porta al temple".