Historia de los perdedores

Diuen que la història l'escriuen sempre els vencedors i, en fer-ho, deixen fora els perdedors, els ignoren o els tracten de manera que provoquen cap a ells menyspreu i fins i tot odi. El passat s'ha de narrar com va ser, o almenys com l'historiador, a la vista de les fonts, creu que va ser, sense hipoteques d'idees o interessos, des de l'honestedat i el rigor intel·lectual. I fer-ho així exigeix ??donar veu als que n'han estat privats i escoltar almenys la seva versió dels fets per construir un relat equilibrat del nostre esdevenir com a espècie. Història dels perdedors no parla de guerres ni de batalles; parla de persones, gent i pobles. Per les seves pàgines desfilen heretges i estrangers, bojos i marginats, bruixes i captaires; però també reis desheretats, somiadors a deshora, rebels sense causa, amants del prohibit, caminants sense camí... i pretén, sobretot, explicar la història d'una altra manera, diferent de la tradicional. Com va escriure Nietzsche: "Necessitem de la història, però la necessitem d'una altra manera a com la necessita el gandul mimat als jardins del saber".