Historia de la ultraizquierda

Des del començament del segle xx fins a l'actualitat s'estén un moviment polític que desafia totes les etiquetes. Es col·loca a l'esquerra de l'esquerra, i fins i tot a l'esquerra de l'anomenada extrema esquerra. És, de fet, l'agulló de totes les esquerres: la ultraesquerra. Així, des d'un punt de vista històric, els diferents grups i tendències vinculats a la ultraesquerra han exercit una crítica lúcida i despietada del sistema capitalista, però també de tot comunisme ortodox i fins i tot de cert anarquisme rampant, és a dir: de tota teoria i tota estructura que, un cop convertida en dogma i consigna d'ordre, avalés l'explotació d'un ésser humà pels seus iguals. D'aquesta manera, la ultraesquerra encarna una forma d'avantguarda als mateixos confins de la política, l'art i l'acció. La història de la ultraesquerra és per tant un llarg viatge per terres desconegudes, a la trobada de revolucionaris sincers, perdedors magnífics, nihilistes autèntics, creadors temeraris, neorurals radicals, sectaris neuròtics, regiments sense generals i batallons esparracats. És veritat que de vegades dediquen massa temps a insultar a través de octavetes incendiàries (i de vegades inoblidablement poètiques), però no és menys cert que la seva clarividència i la valentia dels seus posicionaments han donat lloc a avenços fonamentals en l'àmbit de la ideologia, la filosofia, la sociologia, la història o la simple vida quotidiana. En conseqüència, aquesta és la història d'una paradoxa: un corrent colèric i violent que, tot i això, ha constituït i constitueix un planter d'idees noves que s'han gestat sempre als marges polítics. I no hem d'oblidar que la incertesa radical que avui prenya el nostre futur converteix en fonamental la recerca de camins inèdits per a una societat més lliure, justa i igualitària.