He visto cosas que no creeríais

Els antòlegs, com els traductors, són traïdors per definició: si els segons han d'adaptar una llengua a les regles i la música d'un altre, els primers trien una línia argumental i trien allò que millor s'adapta als seus interessos entre un nombre de possibilitats gairebé infinit perquè altres els prestin la seva veu. Així doncs, aquest llibre és només una selecció de la literatura que, des de mitjans de segle XVIII fins a les primeres dècades de segle XX, parla de la por a l'altre, com a individu o com a grup, de l'altre com monstre, de la massa com monstre, en clau de ciència ficció. Perquè, com va dir Ursula K. Le Guin, "els gèneres literaris no són punt de partida, sinó d'arribada". Hi ha en aquestes pàgines éssers humans que muten, ja sigui per bé o per mal, per fer front als avatars de la vida i de la mort; també societats que aspiren, per bé o per mal, al canvi. Mutacions i distopies que, com s'afirma en el pròleg, són "aspectes d'una mateixa circumstància: la nostra incapacitat de viure pacíficament en societat responsabilitzant dels nostres actes i amb la consciència que compartim espai amb altres éssers vius, ja sigui per amor o per supervivència, i la incapacitat de tolerar-nos a nosaltres mateixos tal com som, la necessitat que una cosa externa a nosaltres ens permeti tornar-nos definitivament dolents o definitivament bons".