Gastrosofía

A mitjan segle XIX, el pintoresc pensador alemany Eugen von Vaerst va escriure un deliciós text titulat Gastrosophie, una elegia hedonista a la comunió entre el bon menjar, el bon pensar i el bé viure. A la seva estela, els autors d'aquest llibre emprenen un pelegrinatge des de les normes culinàries de Pitàgores a la frugalitat de Plató (amb l'excepció de les figues), tots dos més interessats en la puresa de l'ànima o les idees que en les alegries del cos ; sense oblidar l'idíl·lic Jardí d'Epicur, precedent de l'autocultiu bio, passant per la malaltissa mania de dejunar d'alguns insignes pensadors de l'edat mitjana, fins a arribar a la insospitada afició al vi del circumspecte Hegel o la no tan insospitada volència per la cervesa i els havans d'un perpetu aspirant a bon vivant com a Marx.