Forajido literario

Gairebé tothom coneix tres detalls sobre William Burroughs: va ser ionqui, va escriure El dinar nu, va matar la seva dona. El que no tothom sap, però, és fins a quin punt la seva vida traça una història secreta del segle XX (com mostra un parell de botons: el seu oncle matern va ser relacions públiques de Hitler i el seu fill va ser operat per l'"inventor" dels trasplantaments de fetge) o fins a quin punt arriba a ser profunda i persistent la seva empremta a les arts. Amic i mentor de Jack Kerouac i Allen Ginsberg, va destacar com un dels principals referents de la generació beat. Encara que els seus estils d'escriptura no tenien res a veure entre si, tots tres compartien una desconnexió amb els valors imperants als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i es veien a si mateixos com a pàries en una cultura hostil, vats d'una apocalipsi imminent. Cadascun va escriure una obra revolucionària de valor perdurable (El dinar nu, Al camí i Udol) en què van expressar les seves viscerals respostes als trastorns de l'època. Com a heroïnòman, homosexual, anarquista i criminal, Burroughs se sentia asfixiat a la seva pàtria i va optar per l'exili. Durant els seus anys de desterrament, en el transcurs dels quals va residir a llocs tan diferents com Mèxic, Perú, Tànger, París o Londres, va dur a terme un pelegrinatge per la conca amazònica per estudiar els efectes de l'ayahuasca, va travar relació estreta amb altres autors com Paul Bowles, Brian Gysin o Jean Genet, va col·laborar amb el doctor Timothy Leary als seus estudis de la psilocibina, va ser un dels primers investigadors seriosos de la cienciologia i va desenvolupar tècniques multimèdia d'avantguarda que tindrien una influència decisiva en desenes d'escriptors, músics, artistes visuals i cineastes, de J. G. Ballard i William Gibson a Kathy Acker i Will Self, de David Bowie i Patti Smith a Throbbing Gristle i Ministry, de Robert Rauschenberg a Keith Haring, d'Anthony Balch a David Cronenberg. Mentrestant, la seva rupturista obra mestra, El dinar nu, va sacsejar de tal manera el panorama literari i social amb les seves detallades i escatològiques escenes de drogoaddicció i perversió sexual que va ser segrestada i portada a judici, desembocant en una decisió decisiva del Tribunal Suprem que pràcticament va acabar amb la censura literària a Estats Units.