Florecemos en un abismo

"Soy / apenas / un hombre que trata de respirar / por los poros del lenguaje. / Un estigma, / a veces un intruso, / en todo caso alguien fuera de papel". Aquestes paraules d'un poema de Rafael Cadenas ens parlen d'algú per a qui la relació amb el llenguatge és orgànica, vital, imprescindible, però alhora àrdua i dificultosa. I ens parlen també d'un estat de consciència en què s'ha aconseguit una plenitud existencial que confronta amb la saviesa, on han quedat enrere els simulacres i les impostures, i s'ha optat per viure "fora de paper". Assolir aquest estat, però, ha estat el resultat d'un llarg viatge, ple d'incerteses i temptejos, que va començar fa més de sis dècades.