Estrafalaria

Dos autors separats per l'Atlàntic uneixen les seves ficcions per compartir un llibre d'històries fantàstiques, encara que a priori molt quotidianes, que es van enredant a poc a poc, envoltades d'un exquisit sentit de l'humor. En tots dos bufa l'alè de Borges, encara que a Fernando Sorrentino l'arriba des de molt a prop, a la mateixa ciutat de Buenos Aires, i a Antonio Sánchez Jiménez li arriba des de molt lluny i degudament refredat pels rigors del clima septentrional. En els deu relats del primer apareixen molts perdedors enfrontats a l'insòlit. Als dotze del segon, i també de forma "estrafolària", es narren les peripècies d'un club de futbol fictici, el Dioce, fundat per Manco Cápac, i en què les botes de "Flagelo Divino" creaven èpica cada vegada que copejaven la pilota.